Soberanía Alimentaria

“Soberanía Alimentaria es el derecho de los pueblos a alimentos nutritivos y culturalmente adecuados, accesibles, producidos de forma sostenible y ecológica, y su derecho a decidir su propio sistema alimentario y productivo. Esto pone a aquellos que producen, distribuyen y consumen alimentos en el corazón de los sistemas y políticas alimentarias, por encima de las exigencias de los mercados y de las empresas. Defiende los intereses de, e incluye a, las futuras generaciones. Ofrece una estrategia para hacer frente al comercio libre y corporativo y para encauzar los sistemas alimentarios, agrícolas, pastoriles y pesqueros para que pasen a estar gestionados por los productores y productoras locales. La soberanía alimentaria da prioridad a las economías locales y a los mercados locales y nacionales, y otorga el poder a los campesinos y a la agricultura familiar, la pesca artesanal y el pastoreo tradicional, y coloca la producción alimentaria, la distribución y el consumo sobre la base de la sostenibilidad medioambiental, social y económica. La soberanía alimentaria promueve el comercio transparente, que garantiza ingresos dignos para todos los pueblos, y los derechos de los consumidores y consumidoras a controlar su propia alimentación y nutrición. Garantiza que los derechos de acceso y gestión de la tierra, de los territorios, del agua, las semillas, el ganado y la biodiversidad, estén en manos de aquellos que producen los alimentos. La soberanía alimentaría supone nuevas relaciones sociales libres de opresión y desigualdades entre los hombres y mujeres, pueblos, grupos raciales, clases sociales y generaciones.”

Declaración de Nyeleni, Foro Internacional por la Soberanía Alimentaria, Mali, 2007.

www.viacampesina.org

miércoles, 22 de febrero de 2012

Alacant hipoteca el seu sector agrari i apícola amb la sembra de transgènics


Nota de prensa d'Ecologistes en Acció del País Valencià i la Plataforma per la Sobirania Alimentària d'Alacant

La província d’Alacant va inaugurar el cultiu comercial de panís transgènic al País Valencià en 2011 amb la sembra de 127 hectàrees, cosa que posa en perill les produccions de panís ecològic i convencional i introdueix en el nostre territori els riscos d’uns cultius amb molts interrogants sobre la seua innocuïtat.

Segons dades del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, en 2011 es van sembrar en la província d’Alacant 127 hectàrees de panís modificat genèticament de la varietat MON810, de la multinacional Monsanto.

Els organismes modificats genèticament (OGM) o transgènics, són varietats agrícoles en les quals s’han introduït gens d’altres sers vius. En el cas del panís MON810, l’únic autoritzat a Espanya per a cultiu comercial, s’han introduït gens d’un bacteri, el Bacillus thuringiensis, que produeix toxines nocives per a una de les plagues del panís, de manera que tota la planta porta incorporat el plaguicida.

Espanya és l’únic país de la UE que sembra aquest tipus de panís, amb una superfície de prop de cent mil hectàrees en 2011, especialment a Aragó i Catalunya. En aquestes comunitats autònomes, on tradicionalment s’ha sembrat panís, ja s’han produït nombrosos casos de contaminació de panís ecològic i convencional pel pol·en del panís transgènic que viatja grans distàncies mogut pel vent , la qual cosa ha fet malbé moltes produccions, especialment l’ecològica, que s’ha reduït dràsticament des que el cultiu de panís transgènic es va implantar en aquestes zones. Els agricultors estan indefensos davant d’aquest tipus de contaminació, ja que no hi ha manera d’impedir-la i sovint opten per abandonar l’activitat.

D’altra banda, aquestos cultius també fan perillar la producció de mel. Les normatives europees que regulen la seua producció i els controls exigeixen que no continga traces de pol·en transgènic, defensant així el dret dels consumidors a una mel lliure de transgènics. Es tracta, per tant, d’una notícia extremadament greu per al sector apícola espanyol, ja que en aquest cas no podria comercialitzar la seua mel.

Les conseqüències econòmiques que fan que els cultius modificats genèticament no puguen coexistir amb altres produccions se sumen a les que porten denunciant des de ja fa anys els moviments ecologistes i ciutadans. No està demostrat científicament que aquestos aliments siguen innocus per a la salut i el medi ambient, ja que els estudis existents són insuficients i procedeixen de les mateixes empreses biotecnològiques propietàries de les patents. Estudis independents mostren un efecte negatiu sobre algunes espècies de fauna i sobre la biodiversitat (cas de la papallona monarca a Mèxic). Els forts interessos comercials de les poques empreses que controlen aquest tipus d’aliments han prevalgut sobre els interessos de la població i hui en dia trobem transgènics en tots els pinsos d’alimentació animal i en molts aliments processats.

NO VOLEM ESCLAVITUD
  • Els OGM priven de llibertat els agricultors i agricultores que els cultiven
  • Els OGM contaminen als que no els desitgen, altres agricultors o bé apicultors
  • Els OGM condemnen el medi ambient
  • Els OGM impedeixen el consum d’aliments sans
  • Els OGM reforcen un model industrial de producció agrícola, insostenible ambientalment i amb greus repercussions sobre els petits agricultors

No hay comentarios:

Publicar un comentario